"Aquesta és una pel·lícula sobre la fe i l'esperança. Sobre el llenguatge del cel. Sobre la fam i l'afecte. La salut i els esperits. Els vius i els morts. Sobre el palpable i l'invisible. Sobre la força en l'oració, en el comunal i en les històries –tan tràgiques com alegres– que ens uneixen. Aquest document pensa en la fe com un territori d'esperança i no com una ficció. És sobre la bellesa i la tendresa del gest de fe –l'expressió més pura– en els rostres de creients colombians.
Aquest documental investiga i conversa amb testimoniatges de miracles a Colòmbia. És una pel·lícula exclusivament de rostres: cinema-confessionari. Gestos de múltiples religions, orígens i classes socials relaten els seus testimoniatges de fe. Les històries revelen la profunda connexió espiritual amb l'amor, el perdó, la fam, la guerra, la mort, el dolor, la maternitat, la llar. No hi ha miracle sense conflicte: cada testimoniatge revela, dins de la seva experiència espiritual, les realitats del país. Les històries van traçant un mapa de Colòmbia en les seves contradiccions: un territori que ha fallat en la salut pública i l'habitatge; un país en les seves esquerdes de la guerra i la violència de gènere; un país de desterrament, de fam, de supervivència.
En aquesta cerca de testimoniatges vull posar totes les meves inquietuds com a artista i com a creient. Filmar la fe amb fe. Travessar la pel·lícula qüestionant les posicions i distàncies ètiques –sempre tan difuses– de qui filma documentals. En aquest cas, vull bolcar la pregunta que he furgat en els meus treballs previs i que és, finalment, l'ofici del documentalista: com filmar l'altre? Aquí l'aposta és evitar els prejudicis i els paranys. Cercar en les entrevistes la complicitat i la seguretat amb cada testimoniatge. Descobrir, en cada entrevista, els centellejos de cada rostre filmat.
És un documental sobre rostres i les seves històries i els seus contrastos. Però, principalment, és un estudi sobre la devoció colombiana: la prioritat a la màgia, l'esperança en el dia de demà, la compassió, l'estafa, l'amor. Les preguntes que empenyen aquest documental són: com filmar la fe? Amb quina distància? Amb quines preguntes? Com filmar l'íntim? Què revelen els miracles sobre el territori? Busco entendre i contrastar els meus gestos com a documentalista: durant la cerca, durant l'entrevista, durant el muntatge. Analitzar les polítiques ètiques en la creació documental. Voldria, per gratitud amb els testimoniatges, ser capaç de filmar i muntar els seus testimoniatges de fe. Perquè aquesta és la raó implícita del documental i l'única font de la seva bellesa.
Fins al moment he filmat 18 testimoniatges a les ciutats de Bogotà, Cali i Sogamoso. L'ambició del projecte és moure la recerca en diferents regions, treballar amb persones locals i filmar la majoria dels testimoniatges possibles, treballar l'edició i la narrativa de cadascun i fer una elecció de vint testimoniatges per al muntatge final. El desenvolupament del documental també es lliura a Déu en el seu desenvolupament: és l'atzar el que ha posat molts dels testimoniatges en la pel·lícula. Des de l'inici de la producció, he trobat històries de miracles en converses amb taxistes, amb pacients en la sala d'espera d'un hospital, en bars i en espais, suposadament, aliens a l'espiritual. A Colòmbia la fe és palpable. A Colòmbia el cel està viu.
La meva intenció és, a través d'aquestes històries, traçar un mapa de les creences espirituals a Colòmbia, analitzar l'aferrament al país més creient del món i, al temps, estudiar les històries i les relacions que hi ha entre elles. Cada testimoniatge es vincula al país en què han viscut: des de la paternitat, des de sobreviure la guerra, des de la malaltia, des de la fam, des de l'angoixa, des de la decepció. El documental pretén —com uns raigs X—, detallar el que està sota la societat creient i les relacions que tenen amb la realitat colombiana. En un país on falla la salut pública, l'educació i l'habitatge, la fe suplanta aquestes carències i l'oració es torna esperança. Aquest és un documental sobre l'espiritualitat però, principalment, sobre la mirada comprensiva i la mirada creient. Un documental on la meva brúixola i el meu propòsit és filmar amb tendresa. La posició de la camèra que cerqui la serenitat. Creure en les històries sense prejudici. Mirar amb puresa: trobar un miracle en cada testimoniatge.
